LIBERXINA, Pop i nous comportaments artístics, 1966-1971 constitueix la primera peça d'una sèrie d'exposicions que tenen com a objectiu investigar fenòmens i marcs temporals concrets per efectuar una lectura analítica de l'art català de la postguerra. L'exposició, comissariada per Àlex Mitrani i Imma Prieto, ens presenta obres creades entre 1966 i 1971 d'artistes del Pop Art i de la Nova Figuració. En concret, els visitants podran veure obres d'autors com Robert Llimós, Francesc Artigau o de l'Equip Crònica, que utilitzaven la figuració amb intenció política per criticar la societat de consum; d'Antoni Porta (Evru), pròxim a la psicodèlia; d'Antoni Llena, amb el seu art pobre; o d'Antoni Miralda i Joan Rascaball, que van explorar el llenguatge de la performance.
D'on ve el títol de l'exposició?
El 1970 va arribar als cinemes un llargmetratge de Carles Duran amb guió de Joaquim Jordà i el mateix Duran. La pel·lícula mostrava a un grup d'activistes revolucionaris que utilitzaven una substància anomenada Liberxina per canviar el sistema. Aquesta substància aconseguia que les masses pensessin per si mateixes i no fossin manipulades pels seus governants. Després de la seva projecció a la Mostra de Venècia, la pel·lícula, presentada al festival sota el títol Liberxina 70, va ser censurada d'una forma que va ser impossible que arribés a les sales comercials, fet que es va produir bastant després i amb el títol Liberxina 90.
El context
En l'època de Liberxina es van produir nombrosos esdeveniments transcendentals per a la societat: Maig del 68, l'arribada de l'home a la Lluna, les manifestacions contra la guerra del Vietnam i l'assassinat de Martin Luther King entre els més destacats. I com no, tots aquests esdeveniments van tenir un impacte en el món artístic. El Pop Art i la Nova Figuració van superar els posicionaments existencialistes de postguerra per assajar altres formes de resistència.
Com arribar
Metro: L1L3 Espanya
Afegeix un nou comentari