La màscara no menteix mai

Tipus d'activitat: 
Exposicions

Una exposició sobre màscares i emmascarats, en un moment en què tots vivim darrere d'elles, però “La màscara mai menteix” no tracta de pandèmies, ni dels seus estralls. Comissariada per l'escriptor i activista cultural Servando Rocha i pel cap d'exposicions del CCCB, Jordi Costa, l'exposició és un recorregut pels usos polítics de la màscara a la modernitat, i aborda les polítiques de control sobre el rostre. També ens mostra les resistències culturals a ser identificat, la defensa de l'anonimat, les estratègies de terror a l'acte d'ocultació o la forma que tenen els dolents, els herois o heroïnes i els dissidents de mostrar la màscara com a símbol identitari.

Una història subterrània

L'origen d'aquesta exposició el trobem a l'assaig "Algunas cosas oscuras y peligrosas. El libro de la máscara y los enmascarados", del mateix Servando Rocha, que proposa una història subterrània de l'últim segle i mig sota el signe d'una màscara dessacralitzada, instrument al servei de perversos exercicis de poder o eina de construcció identitària a l'activisme polític i les lluites socials. Entre el Ku Klux Klan i Pussy Riot, s'estendria un repertori heterogeni de rostres emmascarats després dels quals no només s'amaga una identitat, sinó també l'origen d'alguns fenòmens que defineixen el nostre present, com les fake news o la conspiranoia.

Set àmbits

"La màscara mai menteix" està organitzada en set àmbits que funcionen com a set relats tancats, però connectats per reveladores recurrències temàtiques i iconogràfiques, i combina una àmplia selecció de material documental i recursos audiovisuals amb objectes que permeten entendre tant els significats de la màscara ( passamuntanyes de Pussy Riot, màscares de lluitadors mexicans, màscares antigàs…) com els contextos en què l'ocultació de la cara ha pres un caire polític (objectes maçònics, pamflets activistes, armes…).

Els artistes

A l'exposició trobareu peces d'artistes com Félicien Rops, Lavinia Schulz, Kati Horna, Leonora Carrington, Marcel Janco, David Lloyd i Lourdes Grobet, entre d'altres; i obres creades ad hoc de Nico Roig, Martí Riera i Onliyú, José Lázaro, Fernando González Viñas. Joaquín Santiago, Dostopos, May Pulgarín, Domestic Data Streamers, Les Migres d'Abya Yala, Antoni Hervàs, Beatriz Sánchez i Gitano del Futuro.