Arquitectura de Barcelona

Barcino, la ciutat romana, va ser fundada al final del segle I a. C .. Però tot sembla indicar que ja existia un primer assentament a mitjans del primer mil·lenni a. C .. La ciutat romana tenia unes 100 hectàrees envoltades de murs de 2 metres d'ample. Podem veure restes dels murs de l'antiga ciutat romana a la Via Laietana i els voltants de la catedral. Molt a prop, al número 10 del carrer Paradis es conserven quatre columnes que van pertànyer al Temple romà d'August. El lloc està assenyalat amb una pedra de molí.

A finals del segle XIII Barcelona era una ciutat pròspera pel seu comerç a la Mediterrània, gràcies a aquesta prosperitat es va construir la part de la ciutat que coneixem com a Barri Gòtic.

En 1854 van ser destruïts els murs de la ciutat i en 1859 l'enginyer Idelfons Cerdà va guanyar el concurs per al pla urbanístic de l'expansió de la ciutat. A ell devem el disseny quadriculat de la zona de l'Eixample, amb les cantonades dels blocs de cases tallades en angles de 45º per crear amplis espais lluminosos i airejats en les interseccions dels carrers. A finals del segle XIX van començar a construir-se els edificis de l'eixample que, gràcies a una afortunada combinació de rics constructors, arquitectes genials i delicat treball artesanal, van donar vida al modernisme català. Antoni Gaudí, Domènech i Montaner i Josep Puig i Cadafalch són els principals exponents del modernisme català.

A partir de la designació de Barcelona com a ciutat per albergar els Jocs Olímpics 1992, la ciutat va experimentar canvis profunds en diversos dels seus districtes. Els canvis van ser més evidents en el districte de Sants-Montjuïc, on es van construir les instal·lacions esportives més importants, i al front marítim: Barcelona, encara que costi de creure, vivia d'esquena al mar. Amb els JJOO es va obrir completament a la Mediterrània.