El pastel davant de la venerable pintura a l'oli. Per què alguns artistes dels segles XIX i XX van optar pel pastel i el van reivindicar? Aquesta exposició no pretén ser exhaustiva però sí tracta de respondre a la pregunta plantejada des d'una perspectiva internacional. Organitzada en 10 seccions, es concentra en els moments clau del renaixement del pastel i en els pintors més importants. "Tocar el color. La renovació del pastel" es compon de 98 obres de 68 artistes i ha estat possible gràcies al suport de més de setanta prestadors, tant institucions com col·leccionistes privats.
I per fi: els Pastelistes
En la dècada de 1830 apareix el terme "pastelista". La tècnica del pastel va conèixer al segle XVIII un gran auge, però no va aconseguir la legitimitat de l'oli. Van ser diverses les causes: encasellament en el gènere del retrat (molt menys valorat que la representació de fets històrics o religiosos), la seva apropiació per part de nombroses dones, i la utilització del pastel per a realitzar esbossos, que va tendir a confondre-ho amb les arts gràfiques . No obstant això, artistes com Eugène Boudin, Odilon Redon o Edgar Degas, que van apostar pel pastel, van conferir a aquesta tècnica un estatus més elevat. La nova posició es va mantenir al llarg de la primera meitat del segle XX amb la ruptura de llenguatges que va inaugurar la generació posterior: Pablo Picasso, Joan Miró, Maria Blanchard o Theo van Doesburg.
Horari
- Dilluns de 14:00 a 20:00 h.
- Dimarts a dissabte de 10:00 a 20:00 h.
- Diumenges / festius de 11:00 a 19:00 h.
Tancat: 25 de desembre, 1 i 6 de gener.
Horari especial: 24 i 31 de desembre de 10:00 a 15:00 h.
Festius obert: 12 d'octubre, 1 de novembre, 6, 8 i 26 de desembre.
Entrada gratuïta tots els dilluns de 14 a 20 hores.
Com arribar
Metro: L2L3L4 Passeig de Gràcia
Bus: 7, 63, 67, 68, V15
Afegeix un nou comentari