Paisatges desitjats

Una línia geopolítica anomenada frontera delimita dos territoris amb diferents històries, construccions i situacions. Algunes de les diferències generen trajectes transfronterers d'un sol sentit. El desig d'emigrar exemplifica el viatge sense retorn, el viatge només d'anada. Aquesta exposició tracta d'aquest desig, de l'esperança de trobar o construir un escenari més propici a l'altre costat, impulsada per un imaginari tan poderós per desencadenar un trasllat ple de dificultats. A l'altre costat de la frontera espera una imatge construïda socialment i matisada per cada persona. Una imatge alimentada i distorsionada pels mitjans de comunicació, dels territoris no trepitjats. "Paisatges desitjats" explora aquesta idea, la no correlació entre la representació de la distància i la vivència de la proximitat, utilitzant com a guia a l'anàlisi que Walter Benjamin va fer de la relació entre l'obra d'art i la tecnologia.

Segons Benjamin, s'ha de distingir l'obra única de la serialització que comporten les formes mecàniques de reproducció. L'anhel amb què la nostra mirada ha construït i sacralitzat l'obra d'art única es reflecteix aquí com un paisatge no transitable, inaccessible, construïble només a través de la imaginació, cohesionant els petits fragments que poden ser vistos d'un paisatge complet. Només els elements reproduïbles derivats d'aquestes obres poden visitar-se, transitar-se sense barreres.